GAME OVER

Bon dia/vesprada/nit! 

Hui és un dia trist. Tal com diu el títol, he perdut. 

He perdut una cosa molt important.

Una autèntica batalla. 

Una lluita. 

Una guerra. 

He... He perdut... 

M'ha tocat traure'm una foto i posar-la en un treball.

A veure, amic/ga del Wifi, si vas al dia amb les meues entrades, sabràs que la meua cara té "copyright". ODI que em prenguen fotos, i més si és per a treballs. Per què el nostre professor ens va dir de fer un autoretrat? El meu gos no és prou bell per a ser ell la meua musa per al treball? Es veu que no, que havia de ser jo coste el que coste.

Doncs, per a resumir, el treball anava d'agafar una foto nostra, pixelar-la i acolorir-la. Jo vaig aprofitar per a reutilitzar tots els colors menys els de les ulleres. Com entendràs, no m'agrada tant cridar l'atenció com per a portar unes ulleres color botella de cervesa. Per la resta, estic molt contenta amb el resultat, encara que em va costar bastant pintar al gat de la samarreta.

 Fins a una altra, amics del Wifi!

HE VISTO UNA LUZ

He visto una luz, 

hace tiempo Venus se apagó,

he visto morir

una estrella en el cielo de Orión

.... 

Bon dia/vesprada/nit! 

Amic/ga del Wifi, espere que hages reconegut eixa cançó, si no, no sé a què estàs esperant. El grandíssim tema, Llamando a la Tierra, de M-CLAN crec que és la millor manera de començar este apartat. I per què, et preguntaràs? Doncs perquè este apartat ens desplaçarà fins a l'infinit i més enllà. 

Perquè si, hui parlarem de l'espai, especialment d'una increïble imatge 100% real que vaig prendre l'altre dia. Ací us la deixe perquè us feu una idea. 

Continua baixant, que el bo es fa esperar.

Que misteriós tot, no?

Serà una imatge presa per un telescopi? Per un mòbil d'última generació?

A què és insuperable?

L'analitzarem un poc, que semblant il·lustració es mereix veure's detalladament. 

En primer lloc, podem veure a la Lluna, una foto real i a bona grandària, situada a la dreta. D'este element no podem dir molt més, simplement està bé.

Seguidament, veiem el que podria ser una estrela, la mort de l'estrela d'Orió de M-CLAN o un platet volant alienígena. Podem dir que és una Barbie, pot ser el que vulga ser. 

A continuació, tenim una esfera en 3D que simula ser un planeta roig. I per què roig, quan hi ha molts altres colors? Doncs perquè és el meu color favorit i no em volia complicar la vida. Si vols veure-li una mica de sentit, podem pensar que és Mart. Mart al qual li ha eixit una Lluna com a qui li ix un gra. 

Finalment, i sens dubte, el millor de la imatge, és el títol que li vaig posar. "De la Tierra a la Luna". Però a veure, la Terra s'ha cremat com un estranger de vacacions a Benidorm o què? És una foto de la fi del món? Què em va passar pel cap per a posar eixe títol?! Ah, però escolta, jo tota orgullosa en el seu moment... 

De veritat, quan diuen que la bellesa és cega, ho hauran de dir per mi... 

Moralitat de la història: revisa qualsevol treball mil vegades abans d'enviar-lo i gaudeix de l'estiu com el faria un estranger. 

Fins a una altra, amics del Wifi!

VIST-ME POC A POC QUE TINC PRESSA

Bon dia/vesprada/nit!

La frase del títol és una de les frases que més gràcia em feien de xiqueta. Si tinc pressa, perquè perdré temps anant a poc a poc? Perquè encara que em semblava mentida fa anys, m'he adonat que és totalment certa. 

Et pose un exemple. L'altre dia en classe havíem de pintar amb el GIMP al personatge Tintin juntament amb el seu gos Milú. El GIMP ho tinc dominat, així que no vaig tindre cap complicació. I on està el problema, et preguntaràs? El temps. 

Des del principi anava confiada perquè sabia com fer-ho i em veia capaç de fer-ho en poc temps. Per això, vaig decidir anar "a la babalà", així que per a complicar-me un poc la faena i entretindre'm vaig decidir fer-li ombres a la roba. Que seria el pitjor que pot passar? 

Al principi anava molt motivada. La faena principal i l'acolorisc bàsic ja estava fet, només quedava l'ombreig. A poc a poc em vaig posar a pintar a mà, però em vaig adonar que era més complicat del que pensava, o almenys, allí, cansada de les classes anteriors i amb un ordinador que no era el meu, me'l semblava.

Malgrat el mal que ho veia per temps, no em volia rendir, per la qual cosa vaig intentar acolorir tot el millor i més ràpid que podia. Malgrat això, quan portava quasi la mitat de les ombres fetes el professor ens va manar una altra tasca més. 

En eixe moment. vaig haver de realitzar un seriós debat amb mi mateixa:

- Ainhoa, ja que estem, vull acabar-ho, o si no, tot el treball que hem fet haurà sigut en va. 

- Però Ainhoa, no tenim quasi temps per a acabar-ho. Entre el que hem d'acabar i la nova activitat no ens donarà temps ni de broma. 

- Pensa, Ainhoa, acabem este i ja comencem l'altre a casa.

- Ainhoa, potser tens temps per a fer-ho a casa? Si no et dona temps ni a tindre els apunts al dia.

- Cert, llavors a prendre...

I d'esta manera vaig aconseguir mantindre'm humil una vegada més. Almenys, em van quedar totes dues activitats boniques. Ací te la deixe perquè pugues veure-les.

Fins a una altra, amics del Wifi! 

EPA, NO EM TRAGUES UNA FOTO, QUE LA MEUA CARA TÉ COPYRIGHT

 Bon dia/vesprada/nit!

Odi que em prenguen fotografies. Sincerament, sent que no soc gens fotogènica, i les fotos on isc donen suport a la meua teoria. Per esta raó, sempre que algú intenta prendre'm una els dic que no perquè tinc drets d'autor, però mai m'he parat a pensar què significa realment el copyright. 

Tots, al llarg de la nostra trajectòria escolar o laboral, hem sentit que hem d'anar amb compte amb tot el material que no siga nostre que vulguem posar en els nostres treballs o podrem tindre algun problema a curt termini. Per descomptat, en el col·legi o institut ens donava totalment igual de qui foren les fotografies. L'única cosa que féiem era anar a Google, polsar en imatges i triar la que més ens agradava. Quins temps aquells!

Ara, des que estic en la universitat, ens obliguen constantment al fet que les imatges siguen de lliure ús o tinguen llicència Creative Commons... Anirem pas a pas per a descobrir cada cosa. 

El copyright​ o dret d'autor​ és un tipus de propietat intel·lectual que li dona a l'amo el dret exclusiu d'utilitzar la seua creació durant un temps. D'esta manera, si vols utilitzar-la has de comprar-li la llicència d'ús, i si ho uses sense el seu permís, pots denunciar-te o eliminar-te el vídeo o text. 

D'altra banda, persones amb ànimes caritatives desinteressades dels diners oferixen una llicència Creative Commons, o cosa que és el mateix, pots usar la seua creació sempre que complisques una sèrie de requisits: alguns et demanen que els esmenten, uns altres que no ho uses per a traure diners... 

Finalment, altres ànimes angelicals utilitzen el copyleft, que indica als usuaris que poden modificar, copiar, compartir i, si milloren l'obra, monetitzar, la seua creació.

 

Ací teniu un resum de les tres propietats intel·lectuals:

Dit tot això, puc afirmar que la meua cara sí té copyright. Fotre-us entrenadors d'intel·ligència artificial!

Fins a una altra, amics del Wifi!

EL MÓN ESTÀ PLE

Bon dia/vesprada/nit! 

Tal com diu el títol d'este apartat, el món està ple. Ple de problemes, guerres, malalties i fam. Però també està ple de felicitat, diversió i satisfacció. En definitiva, està ple.

Però en el nostre cas, com a futurs professors, la paraula "ple" significa molt més que un adjectiu per a qualificar al món, llocs o persones. Per als docents, ple significa Personal Learning Environment (PLE). Ho sé, és un joc de paraules molt dolent, però d'alguna manera calia introduir l'apartat, no? 

Les PLE són una manera d'aprendre fent ús de les noves tecnologies personalitzant el contingut a l'alumnat i intentar utilitzar diferents estratègies d'aprenentatge, com l'entre iguals o el permanent. D'esta manera, es busca que l'alumnat aprenga mitjançant l'art, l'internet i altres formes, com la literatura o la música. Sens dubte, una metodologia interessant a la qual hauríem de prestar atenció. 

Ací teniu algunes ferramentes per a poder usar basant-se en les PLE:

I ací informació extra sobre la metodologia en si:

Fins a una altra, amics del Wifi!